La Baronia de Lluriac és el títol menorquí de més antiguetat. La part més antiga de la façana es remunta probablement al segle XVII i la seva sobrietat és alleugerida pels balcons amb àmpits de balustrades de pedra i un coronament a manera de copinya barròca. La casa fou ampliada en direcció al monestir de santa Clara i l'exterior no arribà a rebre un tractament unitari.

L'interior té un aire auster, gairebé monacal de les velles cases de l'aristocràcia : paviments de rajola vermella menorquina, parets enblancades i sostres de bigues de fusta.

Les parets de la sala vella s'adornen amb esl retrats dels barons de Lluriac i grans olis d'assumpte religiós. El bon gust dels actuals poseïdors ha revisciolat les velles dependències i restaurat el moblatge i ornamentació de les sales, on es poden veure peces de distintes èpoques i no de poc valor i quadres a l'oli dels pintors estrangers instal.lats a Menorca a partir del segle XVIII.

Darrerament s'ha dut a terme una intel.ligent actuació a la planta baixa de la façana, molt malmesa per diverses actuacions anárquiques, fetes per adequar els espais a usos molt diversos.