Les Festes de Sant Joan

Vistes en format molt breu algunes dades històriques lligades entre si, es a dir els Sintas com a propietaris des de fa 500 anys i els homes del camp que han sigut Caixers Pagesos de tramuntana, els dos conceptes ens descobreixen la forta identitat ciutadellenca i santjoanera. Per una banda, un dels caixers pagesos, aquells homes de plena confiança del qui presideix la festa al davant de la qualcada juntament amb quasi la resta de la Junta, que cuitaren del bon ordre i desenvolupament de la mateixa mentres siguin al carrer. Així mateix, aporten una vegada cada un (són dos els caixers pagesos), el Be blanc i estofat que el Diumenge abans de Sant Joan es portat sobre les espatlles d'un jove normalment del camp i tota la Junta, recordant l'antic costum d'anar a captar pel manteniment de l'ermita de Sant Joan de Missa. Enguany el Be sortirà de Torre Llafuda.

Pel que fa referència als Sintas, aquests presidiran la festa com a Caixer Senyor es a dir, la màxima responsabilitat en l'organització de tots i cada un dels actes protocol·laris de la qualcada. Responsabilitat aquesta en certa manera compartida amb el Caixer Capellà (sa capellana), que cuitarà dels actes religiosos de la festa, importants per entendre l'origen d'aquesta i el seu comès, vet aquí que serà el qui tanca en darrer lloc la qualcada.

Recordem que la paraula caixer ens ve de caixa, es a dir, captació, el que explica que el Diumenge des Be, el Caixer Pagès que no aporta el be i el Caixer Menestral (casat), aporten dues safres que serviran per la capta.

Acabem aquest espai dedicat al llinatge Sintas, a Torre Llafuda i a la festa, recordant que enguany l'espai festiu de on s'iniciarà el protocol santjoaner, és dels llocs emblemàtics de Ciutadella, el carrer de Sant Jeroni, enclavat dins els estrets i vells carrers empedrats i propers a un antic convent franciscà, en els quals el silenci del lloc, l'alçada dels seus edificis, la fredor de les seves pedres que regalimen la humitat de l'estiu, d'aquí uns dies tot es baratarà per un caramull de gent, de sentiments, de veus que sols parlen d'una mateixa fita, les festes de Sant Joan.

Hi havia una pregunta que no podien deixar passar al nou Caixer Senyor, Josep Maria Sintas i Zafortesa, aquesta fou..Sant Joan és una gran festa i...? la seva resposta fou contundent: és una gran festa, un sentiment, un poble unit que estima el que té.

Caixer Senyor, Josep Maria Sintas i a la vostra família, Sort i Ventura.

Francesc Carreras